Informació general

El municipi de Sant Martí Sacalm – Susqueda
De la zona nord d’aquest bell municipi, se’n diu també de Cantallops. Segles enrera més feréstega la fauna i la documentació antiga parla d’ossos, però és el llop el que fou més comú i que perdurà fins l’enverinament col.lectiu de finals del segle XIX. La seva presència és recordada per l’antic nom de Cantallops, pel veí puig dels Llops i per altres noms i contalles encara ben vius a les contrades. I a partir del segle XII va començar a dir-se Sa Calm, de Calmo, de calma.
El terme municipal té una extensió de 51 km2 i una densitat de població de 2,3 habitants per km2. El poble està a 800 m. d’altitud.


Mostra un mapa més gran

La fauna
Avui dia, com a animals superiors podem fer esment de les guilles, els senglars, els teixons i poca cosa més, tal vegada d’algun gat masqué i algun depredador com el gorjablanc i la jineta. La resta dels animals són els comuns de la zona, entre els que hi ha tota mena de rates i ratolins bosquetans, eriços, gralles, ducs, corbs, àligues roqueres, esparvers, òlives i algun faisà.

La geologia
Tota la formació estratigràfica d’aquesta contrada correspon a l’eocé, a l’era terciaria, un període de temps llarguíssim que durà aproximadament 17 milions d’anys, i que es situa en una distància mínima de 38 milions d’anys de nosaltres. Des de Sant Martí s’albora la cinglera del Far, que reposa sobre una base de paleocé, l’època més antiga del terciari inferior, formada per conglomerats i margues roges on predominen les arenisques.

Les llegendes
Aquest petit municipi no és tampoc exempt de la seva petita història, sovint llegendària, vinculada a un lloc o a un indret determinat.
El mateix nom del Far va crear una llegenda dels mariners que serien origen del Santuari.
Al Coll de Condreu, hi hagué fins fa pocs anys, tres petites creus eregides en memòria de tres estudiants de Vic que hi moriren de fred, per no haver estat acollits pels masos del veïnatge. El Mas de l’Hom és relacionat amb les facècies del bandoler Ferriol que era emparat per les masoveries i que més tard fou pres, esquarterat i els seus membres foren repartits per les masies.
En varis llocs del terme de Sant Martí s’hi practicava la bruixeria. Cal destacar en Pere Torrents de Les Encies, en Joan Boherats de Rupit, i les bruixes Eufrasina de Puigderrejols i Joan Tries, ambdues penjades l’any 1620, per donar golls, fer neular les collites i congriar tempestats.
Finalment, a les coves de Les Comes, tocant el Castell de Fornils segons antigues contalles, hi ha molts diners encantats i per entrar-hi, segons la veu popular, cal tenir molt coratge i se senten gemecs, i els degotalls del sostres són les llàgrimes de les ànimes que hi viuen dintre.
Els límits del terme municipal són al nord amb Les Planes d’Hostoles, a l’est amb Amer i la Cellera de Ter, al sud amb Osor i Sant Hilari Sacalm i a l’oest amb Tavertet i Rupit – Pruit.

Comments are closed.